Crònica (Poldu)

Les 6:30h del matí del esperat dia 16 de maig, ens alcem i ens trobem els 3 corredors a la dutxa, es nota que hi ha els nervis a flor de pell, doncs les bromes intenten fer que no es notin tant. Esmorzem, acabem de recollir i cap a Zegama.

Aparquem, anem a fer una volta doncs encara és força d’hora. Ens canviem i comencem a escalfar, volta pel pobla i cap a la línia de sortida. Falten 10’ i comença a ploure, ara?? Ens acostem a la línia de sortida i ENDAVANT!! El Waka marca el ritme a la volta al poble, jo em quedo una miqueta enrere doncs hi ha molta gent, a la sortida del poble i al començar la pujada els agafo i tal i com havíem acordat marco jo el ritme, tot i això en poc veig que ens anem distanciant, em sento còmode i fort així que segueixo amb lo meu. Al sortir del primer avituallament veig que arriba el Sabini. Comença el fang i amb ell les relliscades, busco les zones menys trepitjades.

Estic més o menys sempre rodejat de la mateixa gent, bona senyal, he aconseguit agafar un ritme.

Arribo a Sancti Spiritu, lloc on tenim l’assistència. L’Hugo em segueix amb tot el material que els hi he donat, però tot bé, agafo forces coses al avituallament i segueixo amunt. QUINA ALEGRIA VEURE CARES CONEGUDES!! Començo a notar principis de rampes a les cames, però ben hidratat, què hi farem ara? Una pujada que rellisca molt i on està ple de gent que no deixa d’animar, impressionant!

Una pujada llarga i constant fins arribar al cim d’Aizkorri, trobem neu, roca, boira, comença a baixar la temperatura, però hi ha gent per tot arreu. A pocs metres d’arribar al cims gent a banda i banda, tothom crida AUPA, OSO ONDO, i fins i tot sento AUPA POL!! La pell de gallina, hi ha gent que mira el número de dorsal i busca en un llistat el teu nom, això no té preu! Faig una bona parada al cim, m’hidrato força, menjo i continuo.

Comença la baixada, neu i herba, rellisco un metres fins que aconsegueixo aturar-me amb una roca, però les cames no em volen deixar alçar. Vaig molt lent i comença a passar-me molta gent. Un cop a baix torno a agafar ritme i a prop del Km 30, un malt de ventre molt fort em deixa fora de combat. Els 12 últims Km’s van ser els més lents de la meva vida, parant molt sovint i veient gent i més gent que em passa al davant. Cap al Km 39 sento una veu coneguda darrera meu, em giro i SÍ és en Waka, quina alegria veure’l em diu si vol que pari i li dic que continuï, baixa força bé i amb energia.

Al arribar al asfalt, a falta de 2Km el meu cos ho agraeix, mai ho hauria dit. Troto amb un ritme una mica més elevat que fins al moment, arribo a Zegama i la gent pica les balles de protecció i crida, la pell de gallina!!! Al fons veig la meva gent que m’espera, Em col·loquen la barretina al cap, estelada en mà i ara si que ja puc aturar el crono! Un total de 7h 05’

Només em queda dir que moltes gràcies a tothom, els que corrien a prop meu, els que estàveu a Sancti Spiritu i us vareu mullar de valent, als que des de casa pensàveu i comentàveu com ens anava!! A tots moltes gràcies.

L’any que ve intentarem tornar-hi. Ja sabeu que diu la frase “MÉS I MILLOR!!”