3 de febr. 2013

The Wild Boar Rogaining a la Llacuna



El passat dissabte dia 26, el Poldu, el Jaume i el Sebas, varem prendre part en la The Wild Boar Rogaining que enguany es va celebrar a la Llacuna i que formava part del Campionat Europeu de Roganing (en la seva modalitat de 24h), no obstant, en aquesta ocasió, els Ambifis varem decidir participar en la modalitat més curta de la cursa, la versió de 6 hores.

La sortida era a les 13h des de la plaça de l’Ajuntament de la Llacuna, a 2/4 d’11 ja érem puntuals a recollir els dorsals i tot seguit tocava la primera cosa important del dia , un bon esmorzar per agafar forces per la jornada que ens esperava.

A 2/4 de 12 i ja preparats amb tota la equipació i el material obligatori, ens presentem a la plaça, on 10 minuts després se’ns entrega el mapa de la cursa i disposem de 20 minuts per a examinar-lo i escollir l’estratègia que seguirem per tal d’aconseguir el màxim de punts possibles en les 6 hores de les que disposem.

Decidim un ordre per a les primers balises i fins a arribar al nucli de Les Cases Noves de Can Pardo, deixant per l’arribada en aquell punt, la decisió de continuar amb una o altra estratègia. Dit i fet, sona la campanada del rellotge de la plaça, marcant la 1 del migdia i donant la sortida, emprenem direcció a la primera de les balises, de moment anem un bon grup de corredors, però poc a poc quedem un grup molt més reduït, que d’entrada hem decidit passar per alt una balisa de 3 punts.

Trobem sense moltes complicacions les tres primeres fites i en aquest moment cometem la presa de decisió més divertida de la jornada, en lloc de seguir per la pista general, decidim agafar un corriol que segons el mapa ens portarà a destí molt més directe, l’error va ser no tenir en compte les desenes d’arbres caiguts arrel de les ventades de fa uns anys, el que provoca que avancem molt més lent de l’esperat, això si, també de forma molt divertida donat que estem davant d’una veritable cursa d’obstacles.

A partir d’aquest punt, i quan portem poc més d’una hora de cursa, el Jaume comença a notar molt de cansament i les cames pesades, cosa que no comenta a la resta de l’equip per no preocupar-los i segueix com pot al Pol i al Sebas.

Dues fites més i arribem a Les Cases Noves de Can Pardo, arribats a aquest punt toca decidir si ens enfilem muntanya amunt per la serra del nostra davant o bé optem per anar a buscar les fites que ens queden més properes a la carretera, tot estalviant desnivell. Finalment optem per la segona alternativa i anem trobant les balises més properes a la carretera. Agafem direcció a la casa de colònies de Berea, i aprofitem la pujada per caminar tranquil·lament i menjar una mica, aquest most sembla que reanima completament al Jaume i l’hi dona les forces per afrontar les més de 3 hores que queden encara de cursa.
 
Continuem a bon ritme, trobant les fites que ens anem marcant com a objectius i sense perdre molt de temps buscant-les, alguns camp a través que ens ajuda a retallar distancies i mica en mica ens anem acostant a la 5a hora de cursa i al poble de la Llacuna.

Arribat aquest moment, parem en un avituallament i ens marquem l’estratègia a seguir la última hora i mitja de cursa, decidim ser ambiciosos i mirar de fer 4 fites més abans de les 6h, tres que ens vindran camí de la Llacuna i una darrera propera al mateix poble, que valorarem un cop allà si fem o no.

Decidim agafar un bon ritme de cursa, segurament el ritme més alt que hem portat en tota la jornada, trobem la fita 60 tot i passar-nos de llarg en el primer moment, continuem corrent a bon ritme i fem també sense molts problemes les dues següents balises, arribant al poble de la llacuna prop de 2/4 de 7 de la tarda.

Toca decidir si ens arrisquem a fer una última fita, pensem que tenim temps i iniciem un camp a través impressionant, que ens porta just al davant de la fita, desfem el mateix camí i ens tornem a plantar al poble de la Llacuna, em fet la darrera fita en poc més de 10 minuts (aquest camp a través que va marcar el Pol, acollonant!) i ara només ens queda arribar a la plaça de l’Ajuntament i donar la cursa per acabada, cosa que fem finalment en 5hores i 40 minuts.

Em passat una gran jornada d’orientació, ens em divertit i em format un molt bon equip ! Finalment i per la nostra sorpresa, acabem en 17a posició d’un total de 98 equips participants, pensem que l’estratègia escollida, la bona elecció de ruta sense perdre’ns en cap moment i sobretot el haver trobat totes les fites que ens hem anat proposant, han estat la clau del que considerem un bon resultat.

En quant a l’organització de la cursa impecable, si no hi ha impediments el proper any repetirem !

26 de nov. 2012

Marató pirata Montserrat by Koala's Team


Desprès de MOOOOLT de temps sense escriure, tornem a la carrera. La setmana passa de ens varem reunir una bona colla d'amics per parlar de la temporada 2013 dels AMFIBIS X-TREM, doncs resulta que amb la broma ja han passat 5 anys des de que varem iniciar aquest petit projecte i tornem amb ganes de corre i trescar per les muntanyes, a hores d'ara estem traçant el rumb de la següent temporada, on sembla a ser que hi ha moltes ganes de corre i participar en curses i entrenaments col·lectius que mica en mica us anirem narrant en aquest blog.

Arribant a Can Massana
Per començar aquesta nova temporada, el dissabte  varem llevar-nos molt, d'hora molt d'hora, doncs a les 6:00h sortíem del Bruc per disfrutar de la marató pirata dels Koala's Team.
Jaume, Sebas i Poldu, preparats, pujada fresqueta direcció Sant Jeroni on ens passa tot el fred, arribats al cim, fotografia de rigor, entre la boira i escales avall per arribar al Pla dels ocells i direcció Sant Joan, seguim baixant fins a Collbató, avituallament i cap a les coves de Salnitre, Sant Miquel i avall ràpid cap al Monestir, parada breu, GR i Santa Cecilia, aquí el 2n avituallament, cervezeta de rigor, donut, entrapa de pernil i sortida. Aquí en Jaume ens deixa, doncs una molèstia al genoll i el seny (aquest cop el va fer servir) fa que plegui.

Foto de família de la MPM
En Sebas i en Pol, juntament amb la Suri, que aguanta com una javata, segueixen, ara reduint el ritme, doncs el camí no és fàcil i els quilometres ja comencen a pesar. Desprès de varis tobogans arribem a Can Massana, últim avituallament, aquí ens tenen preparades unes petites i divertides proves, doncs colorete, llavis fúcsies, ulleres triposes i a fer un llançaments de golf i saltar a la "xarranca", quin mal de quàdriceps...cervezeta de rigor, donettes, i cap al Refugi Vicenç Barber, un cop allà ja només quedarà baixar! Ens enganxem amb un grupet i anem fent, al tocar la pista i saber que només ens queden uns metres per arribar a la nostra meta, fa que apretem el pas inconscientment, trote alegre i arribem de nou al Bruc, ara si a disfrutar d'algunes cervezetes mentre parlem amb un i altre i compartim les bones sensacions dels dia! Finalment van ser 7:30h amb parades incloses de punktrail per la muntanya màgica! El cert és que vam disfrutar molt, agrair a tothom que va vetllar perquè no ens faltes de res ens els avituallaments i agrair també el Carles pel bon guiatge i ritme que va portar al grup.
Acte seguit anem cap al Bufet lliure a fer un bon dinar per recuperar forces i tancar aquesta GRAN Marató Pirata de Montserrat del ben parits del KOALA'S TEAM!





18 de nov. 2011

Carros de Foc (Sky runner)

Feia dies, mesos i inclús anys que ho deia... Fins que en Pau em va dir! Jo aquest any també hi vaig! Doncs som-hi.

Les 4:15am, sona el despertador i amunt, ens vestim, mengem alguna cosa, foto de rigor i...a les 5 en punt en Robert ens diu que podem sortir. Fot força fred però al ritme que portem gairebé ni el notem. Sóm 8 animals que anem junts. Ben aviat m'adono que aquesta gent de Pobla no està per tonteries!
A les parts més altes trobem una capa de fin glaç doncs ahir va caure unes bones trombes d'aigua i pedra que van fer patir de valent al que havien sortitel divendres!

Anem passant refugis, i baixant del Coll de Contraix cop amb una pedra al genol...va que no és res seguim! Fitxem, mengem alguna cosa, omplim bidons...i més gas! El sol ja ha sortit fa estoneta i la temperatura és mñes agradable, però en cap moment amb sensacions de calor! Ideal per correr! De camí a el genoll em comença a molestar, els companys es comencem a estirar i el cap

17 de nov. 2011

Marató-trail Aneto 2011

Falten molts pocs dies per la marató de l'Aneto i encara no estic inscrit, certament aquest any vaig dir que no hi tornaria, però l'any anterior havia abandonat i...ja sabeu què és aquella espineta que et queda clavada!
Així que truco a l'organització i em diuen que cap problema, formalitzo l'inscripció i cap a Benasc falta gent!
Allà hi haurà la Cris, l'Enric, el Joan, el Txema. Uns corren la cursa llarga, altres fan el servei de podologia, alguns corraràn la marató amb mí i alguns altres ajuden a l'organització.
Dissabte matí veiem les sortides i ens anem a preparar. La Cristina està nerviosa, dubte de la seva fortaleza, i jo...des de el maig amb la trailwalker que no faig res!!
Donen la sortida i endavant, el ritme és alt, la gent va molt

Trailwalker (Natàlia assistence)


Nat, vols venir a fer d’assistència a la trailwalker?
Això és el que em van dir i sense pensar-m’ho dues vegades vaig dir que sí.
No sé fins a quin punt, en aquell moment, era conscient de la responsabilitat que comportava la tasca que acabava d’acceptar. Ara ho sóc una mica més i us ben juro que no és gens fàcil, i que implica estrès, nervis, patiment, fatiga,... però també orgull i molta satisfacció.
Sort d’en Waka, que ho tenia gairebé tot organitzat, que havia preparat un timing perfecte, un planning del que calia en cada moment i del que havíem de fer cadascú. Només li va faltar marcar les zones on muntar el xiringuito amb conus, però li perdonem.
Sort també de l’Alex, ja que jo anava molt perduda i segurament, en molts moments, hagués fet més nosa que servei. Però ell era allà, per ajudar-me.
I sort, sobretot, del fantàstic equip de corredors. Sempre amb bon humor, sempre amb paraules agradables. Ni en els moments més crítics van decaure els ànims. És fàcil fer d’assistència quan l’equip a qui has de cuidar no es queixa, no posa males cares,...
D’aquell cap de setmana en guardo molts bons records: paraules, mirades, abraçades,  moments, paisatges,... No dic que no hi hagués moments crítics! La son va ser difícil de vèncer. Sobretot quan es va neutralitzar la cursa, i varem aturar les màquines durant unes hores. Engegar de nou costa... però es pot fer.
Tot això s’oblida quan veus que l’equip arriba a la línia de meta. Fora nervis, adéu patiment,... en el meu cas, només va

24 de maig 2011

7 cims (Víctor)

Per primera vegada vaig decidir participar, juntament amb uns amics en aquesta marxa de resistència pel Penedès de 58km i 2500m de desnivell positiu, pertanyent a la Copa Catalana de Caminades de Resistència (de la FEEC).



El dia 8/05/2011 a les 6:30am els aproximadament 400 participants ens disposàvem a sortir de la plaça de Torrelles de Foix, ens esperava un llarg recorregut amb forces dificultats tècniques, ja que era un terreny força pedregós i amb un desnivell acumulat de 5000m. Durant tot el recorregut, a causa de les fortes pluges caigudes per la zona la nit anterior a la marxa, ens vàrem trobar un terreny molt enfangat, cosa que dificultava el poder avançar amb comoditat ja que dúiem un gruix considerable de fang a la sola de les bambes.


Només començar ja vàrem enfilar el primer dels 7 cims que havíem de coronar anomenat Clapí vell, per arribar-hi teníem per davant 4km amb un primer desnivell positiu de 350m, força interessant per començar escalfar. Al capdamunt del cim hi trobaríem el primer dels 7 controls de la marxa. Tot seguit ens dirigíem al cim de l’Àliga, situat (sense perdre pràcticament alçada) a pocs metres del primer cim. A continuació ens esperaven 15km amb petits desnivells trencacames, fins arribar al primer avituallament sòlid, on calia agafar forces (amb uns fantàstics entrepans de

18 de maig 2011

Trailwalker 2011 (Waka assitence)

És possible que en una cursa, abans de comença, tots els participants ja han guanyat!!!!?? Benvinguts a la Trailwalker!!!!

L’ importància d'aquesta experiència era aconseguir el màxim de donacions possibles i gràcies a molta gent els Amfibis vam poder posar el nostre granet de sorra,mil gràcies a tots!!!!!

Aquesta experiència ha esta irrepetible en molts aspectes, com sempre, quan els Amfibis sortim de "marxa" ens fem notar i ens divertim d'allò més.
Aquesta vegada i des de la zona de "boxes" he viscut una cursa mooolt llarga però que s'ha m'ha passat volant!!

Fer d'assistència és molt diferent a corre, però va molt lligat,en cada punt anava pensant com si estigués corrent,que em faltaria,quin lloc aniria millor la carpa, samarreta llarga,malles, gorro de piscina....??? Després ho parlava amb els altres “Amfibis assistance” i després a preparar cada "xiringuito" de la millor manera possible fins i tot amb un toc "fashion" perquè els corredor@s estiguessin lo mes còmodes possible.

Durant tota la cursa anava tot molt bé,veia l'equip