17 de nov. 2011

Marató-trail Aneto 2011

Falten molts pocs dies per la marató de l'Aneto i encara no estic inscrit, certament aquest any vaig dir que no hi tornaria, però l'any anterior havia abandonat i...ja sabeu què és aquella espineta que et queda clavada!
Així que truco a l'organització i em diuen que cap problema, formalitzo l'inscripció i cap a Benasc falta gent!
Allà hi haurà la Cris, l'Enric, el Joan, el Txema. Uns corren la cursa llarga, altres fan el servei de podologia, alguns corraràn la marató amb mí i alguns altres ajuden a l'organització.
Dissabte matí veiem les sortides i ens anem a preparar. La Cristina està nerviosa, dubte de la seva fortaleza, i jo...des de el maig amb la trailwalker que no faig res!!
Donen la sortida i endavant, el ritme és alt, la gent va molt
ràpida, així que intento seguir-lo però es fa dur, la calor apreta i començo a notar molèsties a la panxa, control 1. Allà tinc el club de fans! Fitxo i seguim! Un cop passat Hospital de Benasc noto que hi ha alguna cosa a la meva panxa que no va massa bé! Així que opto per fer una parada a un pi! UAU....quin descans, em penso que ara aniré millor i és així fins que passo la mitja marató. Dono la volta i a desfes el camí! Avall, ritme alt, segueixo a dos nois que baixen molt ràpid! El quadriceps comencent a demanar clemencia, però no hi ha perdó! GAS!! 
Em trobo la Cris i l'Alex que pugen, ens donem ànims mutuamen i cadascú segueix en la seva direcció!
Al pas de Llanos de Hospital saluda amb un somriure a la Montse i la Mar que allà estant veient-nos passar, amb la Suri que ben adormida ni s'entera!
Amunt, avall...jo ja he parat dos cop, la panxa no està fina i em costa inclus beure aigua, de manera que opto per només beure aigua, res de gels ni barretes, doncs l'estomac està tocadet, però això es paga amb falta de forces.
Últim control, allà la Montse em torna a esprerar, em dona energia, doncs casi ni puc seguir. Als pocs metres d'haver sortit del control veig que per darrera ve l'Oriol Rego. Així que opto per seguir-los i anar a ritme amb ells! Al arribar a la carretera els hi dic que vagin fent, falten 2Kms per la meta i els estic frenant!
Continuo trotant-caminant, entro a Benasc i es nota l'ambient de la gent, els aplaudiments, els crits de "animo campeón" això puja la moral així que...una miqueta més!!


Finalment entro a meta en 5h40'35'' i entrant 82 de 439 arribats!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada