AMFIBIS OFEGATS

Tot i la demora...aquí arriba un nou capitol d'AMFIBIS X-TREM.

Tal i com us haviem promes, aquí inicia la crònica de la Núria-Berga. Una cursa de resistència on hi van pendre sortida en Waka i en Pol, però que per condicions climatiques no va ser possible finalitzar-la.

Per tal de que us en podeu fer una idea, ara us narrem el succeït:

Era dissabte 5 de juliol, a les 8 del matí sortim de Cardedeu, esmorzats i molt animats...parada a Berga a buscar el dorsal i pujar a l'autobus, arribada a Ribes, cremallera i cap al Santuari, arribem pocs minuts abans de la sortida, els nervis estan a flor de pell i el cel comença a amaneçar, amb el bon dia que ens haviem llevat...però així és la muntanya!

Saludem al Xavi, Txema, Manu i Iñaki, preparant la Ultra-trail del Mount Blanch i porten molts quilometres a les cames. Foto de rigor, abraçades, encaixades de mans i desitjos de bona sort.

Sortida tranquila doncs em de marcar un a un, la pujada és forta, però ens sentim bé i seguim un bon ritme, ara en Pol estira ara canviem i marca el Waka.

Comencen a caure quatre gotes, però els AMFIBIS estem acostumats...o això ens pensem. De quatre gotes passem a pedres que et freguen les orelles, però nosaltres a ritme...primer habituallament. mengem, tranquils i amunt que no ha estat res, la pluja insisteix i anar aguantant el "xafac", l'altura comença a fer presència i la temperatura comença a baixar, en un moment que deixa de ploure, decidim parar i treure'ns la roba mollada per no anar a pitjor. I aquí arriba el primer espectacle, del fred, no podem moure els dits i feina es nostre per canviar-nos, ens ajudem un al altre i fet, roba seca i seguim amunt, ara són els peus que o responent, rampes i més rampes del fred.

Al començar la baixada sembla que juguem a futbol amb les pedres, el Pol comença a defallir i en Waka com sempre animant, de cop i volta apareixent els nostres amics, Txema, Xavi i Manu, doncs han tingut un petit problema de navegació i s'han despistat, decidim seguir-los durant una estona i això ens ajuda a agafar ritme i temperatura.

Un cop arribats a la collada de Tosses i divisant l'arribada a La Molina...decidim que s'acosta la nit i ens queden encara 60Km per davant, així doncs decidim baixar fins baix a bon ritme i deixar-ho estar per un altre any, el seny ens va guanyar i vem recordar aquella intel·ligent dita "la muntanya i continuarà essent"

Agraïr a la Cristina i l'Enric que ens van acollir i portar fins a buscar el cotxe, donar gracies també a l'Aina pel seu suport moral i logístic. Tots feu AMFIBIS.

Ben aviat us deleitarem amb una altre crònica i us farem un petit resum de properes curses i events espotius.

AMFIBIS X-TREM remullats.