Que poder dir de la primera marató de muntanya que fa un corredor...la paraula que s’hem repeteix en més ocasions es la de “satisfacció”.
La idea de competir en la marató del Vall del congost, una de les considerades com a més dura de tot l’estat espanyol, era el córrer un marató amb duresa per preparar a consciència la marató de Zegama – Aizcorri, la correrem el proper 16 de maig, són dues proves amb la mateixa distancia en km però en un desnivell diferent.
La Vall del congost te més desnivell acumulat que Zegama, de manera que és perfecte per provar quin ritme portar durant el campionat del món i començar a posar a prova el cos per competicions d’aquesta exigència.
Arribava a la cursa sense haver poder descansat gaire físicament, aquest aspecte no em preocupava, així el cos encara el tindria més cansat i podria simular 
de millor manera la prova tant dura que ens esperava al país basc.
de millor manera la prova tant dura que ens esperava al país basc.Vaig començar a un ritme agradable on tenia molt clar que en tota baixada i pla correria i en pujades intentaria portar un ritme constant i el més ràpid possible. Durant tot el recorregut ho vaig poder fer.ho així.
Fins el km 30 em va anar tot correctament però a partir del 32 fins el 36 (tot aquest sector era de pujada) les forces em van baixar i el vaig fer molt lent i amb moltes molestes d’esquena. Tot i això una vegada a dalt i desprès de parar en un avituallament tot va canviar, les forces van aparèixer del no res i sabent que tant sols quedaven 8 km i que el temps que portava no era del tot dolent per una competició d’aquest nivell em vaig animar i vaig començar el descens d’una manera continuada i en un ritme no molt elevat però ràpid.
Una vegada al arribar a la meta tots els mals van desaparèixer i la satisfacció que deia al inici va fer.se en tot el cos de manera que tot va desaparèixer fins els 2 dies desprès...es lo que toca.
De 198 participants vaig arribar la posició 114, en un temps de 7 hores i 10 minuts, a 2 hores 20 minuts del guanyador, en la categoria masculina, vaig quedar 109 de 183 corredors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada