Rogaining 24h (Sabini)

Una altra cursa, ja hi tornem a ser...tres mesos sense entrenar i en dues setmanes m’apunto a una duatló i a una cursa d’orientació de 24 hores!! Ole tú!! 

Doncs si, sense ser molt concsients d’on ens posavem vam arribar a l’Espluga Calba ben d’hora, recollim els dorsals i anem al bar a esmorzar, fa molt i molt fred i el sol encara no ha sortit del tot. 

Sortim a fora ben abrigats, ens hem de començar a mobilitzar que es va acostant l’hora de la sortida; preparem les motxilles i anem a la zona on podem veure el mapa. Està ple de professionals traçant tot el recorregut que faran, estudiant cada moviment i fins i tot calculant els punts que obtindràn a cada fita!! 

Ens mirem amb en Pol, mirem el mapa i malauradament no ens diu res...intentem posar-nos’hi una mica però entre el fred i aquell fotimer de linies i punts traçem una mica el principi del recorregut i sortim cap a fora a acabar de preparar-ho tot!! 

Arriba l’hora de la sortida, tothom està molt nerviós, sonen les 12 campanades i sortim tots alhora, cada equip cap a la direcció que ell creu que es correcte per anar a buscar la primera fita. 

Estem animats doncs el sol ja ha sortit i encara que segueix fent fred, amb el moviment entrem una mica en calor; per la nostra sorpresa anem trobant les primeres fites, a cada fita pujen les pulsasions i les ganes d’anar per la seguent augmenten. 

Desprès d’aconseguir 5 fites mes o menys fàcils ens endinsem en un bosc molt frondós on és molt difícil caminar, fa fred i comença a fer-se de nit, ens deu quedar 1hora de llum i la fita que estem buscant no la trobem...caminant caminant i per casualitat trobem la fita i decidim baixar pel dret, anar a buscar un parell mes que tenim bastant de pas i anar cap al Hash House a descansar una estona, doncs el cansanci es comença a notar, ja portem unes 6hores de cursa. 

S’ha fet de nit, ens posem els frontals buscant la última fita abans d’anar al Hash House, fem 2 cops el mateix recorregut però res de res, fa moltíssim fred, tenim gana i l’ànim no està gaire fi ja que no trobem la fita.  

Degut al fracàs decidim deixar-la i anar cap al Hash House. 

Allà ens trobem a un parell d’equips que estan menjant i descansant, fem el mateix; plat d’espaguettis, pizza, caldo calent i barça a la tele...tot aquest conjunt va ser la nostra perdició. 

Jo estava cansat i l’esquena em feia molt mal, i a en Pol li comença a pujar la febre. Degut a les circumstàncies decidim abandonar!! 

Ha estat una experiència genial i molt dura, ja que buscant fites et canses físicament i psicològicament. Esperem repetir amb més éxit en una altra ocasió!! 

Per cert, la idea va ser meva, eh Pol!?