18 de nov. 2011

Carros de Foc (Sky runner)

Feia dies, mesos i inclús anys que ho deia... Fins que en Pau em va dir! Jo aquest any també hi vaig! Doncs som-hi.

Les 4:15am, sona el despertador i amunt, ens vestim, mengem alguna cosa, foto de rigor i...a les 5 en punt en Robert ens diu que podem sortir. Fot força fred però al ritme que portem gairebé ni el notem. Sóm 8 animals que anem junts. Ben aviat m'adono que aquesta gent de Pobla no està per tonteries!
A les parts més altes trobem una capa de fin glaç doncs ahir va caure unes bones trombes d'aigua i pedra que van fer patir de valent al que havien sortitel divendres!

Anem passant refugis, i baixant del Coll de Contraix cop amb una pedra al genol...va que no és res seguim! Fitxem, mengem alguna cosa, omplim bidons...i més gas! El sol ja ha sortit fa estoneta i la temperatura és mñes agradable, però en cap moment amb sensacions de calor! Ideal per correr! De camí a el genoll em comença a molestar, els companys es comencem a estirar i el cap
em fa males passades...baixo el ritme i em començo a atabalar...estic a punt de tirar la tovallola quan veig que en Pau m'estava esperant per veure què tala anava....això em dona forces de manera que pujo una marxa i obro gas cara avall. Entro al refugi de Restanca a un quart d'11 del matí. Alla em trobo la Noemí que havia fet la volta el dia abans. Amb el pajarón que portava gairebé ni la saludo... Sortim i amunt...Sortint de Colomers ja veiem que seguir 7 persones juntes era molt difícil, es comencen a fer grupets, de manera que es formen tres grups, jo em quedo en l'últim, junatment amb el Llovich i en Francis, sort d'ells perquè hi va haver algun moment que entre pajares i cansament...es feia difícil!

Així que arribats a Amitges, li demanem al Valentí pasta i coca-cola. Que així sigui! Plata gegant d'espaguetis amb salsa de bolets i coca-cola....en un sant i amen ja no queda res als plats! Així que agraïts per la seva hospitalitat, de les millors juntament amb la gent del Colomina! Seguim camí avall per tal de pair!

Passat el Mallafré comença lo dur, la Valleta seca, llarga, llarga i llarga! Unes quantes parades amb ganes de vomitar, amb el cap donant voltes i les cames sense ganes de tirar endavant, però ara?? Ja hi sóm,no? Doncs una miqueta més! Passem pel Blanch i els hi dic als meus companys de fatigues que tirin que ells es troben més forts que jo...però amablament renuncient i es queden amb mi! MOLTES GRÀCIES NOIS!

A pocs quilometres del Colomina punt final de la nostra ruta si que els demano siusplau que marxin! Doncs estic fent que vagin lents....em fan cas i comencen a tirar. Però els puc anar seguint amb la vista, de manera que al passar el Pas de l'Ós veig que ells giren a la dreta i recordo clarament que el dia anterior el Gerard ens havia dit que per l'esquerra, de manera que allà vaig jo! Començo a trotar pel costat de l'estany i vaig veient que el refugi s'acosta! Arribo a pocs metres del Colomina i començo a sentir els crits d'ànims de tots...sembla que estigui a punt de fer el nou record de la prova!!! El Robert inclús m'espera a la porta del refugi amb el rellotge a la mà!!

Moltíssimes gràcies a TOTS!!  Van ser 14h37' i el 32è millor temps de l'sky runner 2011!

En Pau junatment amb el Miguel Arilla 12h55' i la resta de la banda 13h44'

Gran experiència i esperem que la poguem repetir molts anys més!

Salut i kms

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada