Hola de nou!

Després de uns mesos sense notícies amfíbiques tornem a estar aquí!!

Tot i haver estat desconectats del blog, els amfibis no han parat ni un moment. La última aventura amfíbica va ser la marató de l'Aneto, on la Roser, l'Alex, la Diana i el Pol, van formar part d'aquesta tercera edició! Per alguns de nosaltres era el debut en competició, per altres era el primer cop a l'Aneto i alguns ja coneixien el recorregut de memória!

Els resultats i les vivéncies, us les anirem explicant personalment. Així doncs a continuació trobeu la primera entrega d'aquesta nova història de l'equip!

Seguiu el blog, que ben aviat tindrem les següents!

Tot seguit, us deixem la crònica emocionant de la Roser en la seva grata col·laboració a l'equip.

Qui m'anava a dir que m'aventuraria a fer una marató de muntanya... 10 hores i 44 minuts sense parar de caminar.
L'idea va sorgir d'una visita del Pol i la Diana al meu poble amb una birreta entre mans.

La sortida de la cursa va ser emocionant, a les 14:00 tots els corredors/es preparats, amb nervis i alegria , jo pensant en el meu objectiu “vull acabar i si pot ser sana i estalvia". La Diana i jo vam sortir i arribar juntes de Benasque, quin equip!!

Feia molta calor, i no ajudava gaire per preparar al cos, al minut 1 ja treia la llengua.
El factor psicològic d'arribar als controls de pas sobrades de temps, em feia relaxar del patiment però a la vegada motivar-me per tirar endavant, volia dir que la cosa no anava tant malament!
Els abductors en tota la pujada em van fer una mala passada, però sort que encara anava fresca, perquè a partir dels 30 km em feia mal tot el cos, ja estava cansada de mi mateixa de sentir-me queixar , podeu imaginar la Diana fins on devia estar de sentir-me....
Va ser molt enriquidor fer aquesta primera marató amb algú al meu costat experimentant les mateixes sensacions, en moment de bajon una donava forces a l'altre, i vam compartir desde rialles a casi bé llàgrimes de patiment.

Ha estat una experiència molt positiva desde el punt de vista personal,saber fins on pot arribar el teu cos i sobretot la teva ment, l'esperit de superació...
El companyarisme, el qual la Diana m'ha donat una bona lliçó, tota la cursa la va passar al meu costat o més ben dit,

davant meu
donant-me forces per no abandonar,i com he dit abans compartir aquesta experiència amb algú va ser bo, però que fos la Diana va ser collonut, feia molt que no ens veiem i em vaig sentir com si entrenes cada dia amb ella.

Un altre punt molt positiu era l'entorn en el que ens trobavem que també donava forces per tirar amunt i poder veure les vistes tant boniques de l'Aneto desde el coll.

Un bon record d'aquesta primera Marató de muntanya, gràcies Diana, Pol, Alex i Roger per aquesta bona experiència!!