Trail Aneto 2010 (Poldu)

Altre vegada s'acostava la data, portava un mes i mig amb un esquinç força important al turmell, així doncs molt de fisio, neurotape, entrenament de gomes, bicicleta, i corre amb una por al cos terrible!

Així doncs va arribar el divendres nit i enfilem cap a Castejón de Sos, allà ens trobem amb la resta de companys, la Roser, el Sabini, la Diana, el Roger i un servidor serem els que l'endemà a les 14h pendrem la sortida! En aquesta ocasió també varem tenir l'acompanyament de la Natàlia.

Així doncs a dormir, inentar descançar! A les 7h jo ja donava voltes, dutxa i cap a Benasc. Doncs l'Enric (podòleg i amic) m'espera per fer-me un "tape" preventiu.

No em pregunteu perquè però estic extremadament nerviós. Així doncs arribo a Benasc just per veure la sortida de la cursa llarga, salutacions a alguns amics que prenen la sortida, faig algunes fotos i a fer un café amb l'Enric i la Crsitina.

Al cap d'una estona arriba la resta de l'expedició, recollida de dorsals i documentació. Ens canviem, preparem el material i ara sí ha arribat l'hora de la veritat!! A la sortida en col·loquem en dos grups, el Sabini, el Roger i jo i per altre banda i una miqueta més endarrera les nenes, decideixen que elles sortiràn al seu ritme.

Sortida ràpida, intentem situar-nos en un lloc on el ritme sigui comode per nosaltres, perdem en Roger i anem seguint, adelantem a alguns corredors doncs hi ha bons llocs per retallar camí. Seguim pujant i ja fa estona que li dic al Àlex que em trobo molt cansat, però segueix marcant jo el ritme. 

Arribats a l'última pujada em vaig despenjant, doncs no puc seguir el ritme i fa moooooolta estona que no tenim aigua. Comença a ser preocupant i pesat, però anem seguint endavant, el coll i lloc de girar no arriba mai! Finalment visualitzo a l'Àlex esperant-me a dalt, fitxo em prenc un gel sense aigua (ecs quin fàstic!!!) i comencem a baixar, ritme, més ritme i rampes als abductors "Déu meu quin mal.....!!!" Però continuem baixant, veig que no puc continuar i li dic al Sabini que continui ell sol. A partir d'aquí ja, la cosa va avall. L'estomac em pesa, no tinc aigua i les cames ja no m'acompanyen!! Em trobo la Roser i la Diana, em donent ànims, però necessito alguna cosa més que els seu bons ànims per poder continuar, varies parades produides pel dolor estomacal i al arribar al següent control decideixo deixar-ho.

Hi ha dies en què el cap no acompanya, i aquest va ser el meu!! Sentint-ho molt aquí va acabar la meva edició del Trail Aneto 2010.

L'any vinent més i millor!!