Duatló de Mataró (Poldu)

Doncs desprès d'uns dies de reflexió i tornada a la normalitat, aquí la meva crònica d'aquesta duatló de Mataró.

Diumenge les 6:00am sona el despertador i cap a Barcelona a buscar l'Àlex, les coses ja estàn dintre del cotxe des de el dia abans, per allò de "no deixar-se res", però sempre hi ha aquell dubte!! Agafo l'Àlex i seguim el nostre camí, arribats a Mataró recollim dorsal i comencem a preparar el material, les bicis, les sabates, casc, armilla "vols dir que farà falta??" fa un dia radiant i el sol ja comença a escalfar per sobre l'horitzó.

Amb tot el temps que teniem i per variar ja comencem a anar justos de temps. Ens acostem a boxes i sorpresa, l'arbitre ens demana que ens posem el casc, l'Àlex i jo ens mirem i no entenem res, al cap d'uns segons de dubtar i no entendre res ens diu -"això és un control de material". Potser si haguessim començat per aquí...o inclús un "bon dia" crec que no fa mal a ningú! Bé deixem el tema que em sulfura, de totes maneres ja em escrit un correu-e a la federació de triatló pels mal modals que aquesta noia utilitzava! De moment esperem la resposta...
 

Au doncs ara si deixem les bicis i les coses al nostre lloc i cap a la línia de sortida -"Àlex, crec que no em escalfat, oi?" sempre ens acaba passant igual!! Això no té remei i avui és una cursa curta i ràpida. Sortim per variar a lo que dona la màquina, anem fent durant els 6Km a peu, ens passen, ara passem, comencem a buscar un bon ritme i a estirar el grup!

Transició, agafem les bicis i sortim junts. El recorregut comença a tancar-se i a passar per corriols força tècnics la qual cosa fa que es fagin grupets, perdo l'Àlex i segueixo endavant! A estones molt fort i amb ganes i a estones molt desanimat, però l'important avui és acabar!

Baixades força divertides i ràpides. En general els corredors tenen molta pòtencia i poca tècnica per la qual cosa hi ha moltes parades a les baixades que obliguen a apretar la bici des de baix. M'ajunto amb un noi que em diu que està molt cansat i jo l'animo "va que queda poquet, ara ja....ÀNIMS!!" 

Transició altre vegada a peu i ja tant sols queden 2'5Km, volta al circuit de cross i entrada a meta, el company que he anat animant entra dos posicions darrera meu i m'agraeix els ànims! Per això hi sóm, no?

Als pocs minuts arriba l'Àlex amb cara de "jo ja en tinc prou!" El cert és que va ser una matinal divertida i distreta, tot i que segueixo dient que les curses de muntanya són més divertides i amb molt més ambient, tot i això no descarto fer-ne algún altre.

De moment aquest cap de setmana amb l'Àlex anirem cap a Ponent a fer una Rogaining (cursa d'orienatció amb 24h de temps per recollir el màxim de balises possibles), la setmana que ve ja us expliquem què tal tot plegat!