Duatló de Mataró (Sabini)

Crònica Duatló

Serà dur, fa 3 mesos que no faig res i sé que serà dur, però bé, és principi de temporada i per alguna cosa hem de començar…

Arribem d’hora i anem a recollir els dorsals i ràpidament tornem al cotxe a preparar el material, es preveu un dia calorós i acompanyat del sol. Un cop estem llestos anem cap a la zona de boxes on ens espera una noia de formes molt incorrectes i després de discutir-nos una estona aconseguim entrar i deixar les bicis i el material corresponent; entre una cosa i l’altre s’ha fet tard i queden escassos minuts per la sortida, no hem pogut escalfar ni preparar-nos a consciència.

Donen la sortida i comencem a córrer per un circuit de cross marcat amb cinta, agafo un ritme molt tranquil ja que això ens ho hem de prendre amb calma i filosofia per no patir més del compte. Veig en Pol que va uns metres davant meu quan m’agafa un flato terrible i he de baixar més el ritme i “xino-xano” vaig fent.

Al cap de 6Km de running ens toca fer el canvi a la bici on ens esperen 22Km de “trencacames” molt tècnic tant en pujades com en baixades. Així que agafo la bici (després de molt i molt de temps) i a la primera baixada em cau un dels bidons on portava sals minerals per hidratar-me, m’és impossible parar degut al “mogollón” de gent que tinc al darrera i a la velocitat a la que anem!! Així que segueixo a un ritme molt normal, la gent va bastant llançada i m’avança molta gent. Arriba la primera pujada i ja se senten els sorolls de les cadenes que peten perquè els corredors no han tingut temps de canviar de marxa; gent que es para i baixa de la bici, gent que crida que els lents es posin a la dreta...tot un show i un espectacle digne de viure!!

Jo i la meva filosofia seguim durant els 22Km tranquil·lament liderant a un grupet de 4 o 5 ciclistes que van al mateix ritme que jo; els hi pregunto si volen passar però em diuen que no, que així van bé. Doncs som-hi penso, poc a poc i bona lletra que no està el físic per fer tonteries.

Desprès de moltes pujades i baixades i de veure passar els quilòmetres molt lentament arribo a la zona de boxes on m’espera en Pol que ja ha acabat i m’anima amb molta energia; només em queda una volta al circuit de cross.

Alhora de deixar la bici em descordo el casc a dintre de la zona de boxes i un altre senyor molt simpàtic i amb unes formes tant correctes com la noia del matí em xiula i em diu que em pari i que em torni a cordar el casc; dit i fet, em paro i em torno a cordar el casc. Arribo fina la meva zona i abans de penjar la bici em descordo el casc, el senyor em torna a xiular i em diu que em torni a cordar el casc i que deixi la bici. Em torno a cordar el casc mirant el Pol amb una cara de sorpresa i de ràbia i penjo la bici. Em miro al senyor i li pregunto si ja puc descordar-me el casc i canviar-me les botes; em respon sarcàsticament que si tinc algun problema ho parli amb ell.

Millor que callis i que segueixis penso, perquè sinó, “la lio parda”!!

Doncs sí, dono la volta que em queda al circuit de cross i a la línia de meta m’espera en Pol. Arribo i comentem la jugada molt indignats!!

La cursa ha estat bé, però la organització no ha informat de res a ningú en cap moment, i quan ho han intentat fer ha sigut molt penós!!

A veure si ens hi posem una mica que no costa tant ser simpàtic i donar la informació necessària al corredor perquè tot vagi molt més rodat!!!