Transgrancanària 24Km Waka

Ja estem de tornada. El cert és que han estat un dies plens d'anectodetes, riures, nervis, alegries i més riures.

A mode de resum general direm que TOTS els components dels AMFIBIS que van participar en alguna de les modalitats de la TRANS ho van fer victorisoament, doncs tots van arribar a meta i això ens omple d'orgull i satisfacció per tal de poder seguir tirant endavant, entrenar i plantejar-nos nous reptes! 

Al llarg d'aquestes dos setmanes que venen intentarem fer-vos particeps del què varem viure amb les nostres cròniques, com ja és de costum cadascú de nosaltres us brindarà amb la seva història i la seva visió personal!

El primer ha estat en Waka, que sembla a ser per les seves paraules ha viscut una nova experiència, acompanyar a l'Aina i la Natàlia li ha fet veure des de un punt de vista nou les curses.

Aquí us la deixem, gràcies Waka!

Tot està apunt per començar, tant sols falta pujar a la “guagua”, anar al Wc, cordar les bambes i vinga !! , a gaudir de la companyia i dels paisatges. Aquest experiència ha estat molt divertida i gratificant en molts aspectes. A la Transgrancanaria he pogut fer una cosa que recomano a tot corredors/es de tant en tant....He acompanyat a dues Amfíbies novelles a fer la seva primera cursa.

Aquesta experiència m’ha fet pensar amb la base d’aquesta pràctica esportiva. Com a corredor sóc competitiu però el fet de veure durant tota la cursa aquestes cares de “diversió” i a l’hora de patiment, em fa pensar (no us dic res de nou) en que tot es pot aconseguir, tant sols hem de tenir una motivació per a fer-ho.

L’entrenament i les curses ens permet veure coses meravelloses i irrepetibles, aquestes vivències són les que ens donen forces per entrenar, millorar i superar lesions interminables. Per tot això, més que valorar les meves sensacions prefereixo fer aquesta reflexió en veu alta i donar les gracies a la Nat i a l’Aina per deixar-me ser el “dolent” que les feia córrer, elles són les protagonistes de veritat. Al final hem pogut complir l’objectiu de poder fer la cursa (ei !! 24km en 4 hores, no està malament). Molta força i ànims que les primeres “agulletes” són les pitjors !!!!