Transgrancanària 42Km Poldu

Em centraré amb la cursa, doncs en 4 dies han passat MOLTES coses i no acabariem mai. Al cap i a la fi això és un blog de cròniques de curses de muntanya,no?

Encara no eren les 6h am i per variar ja estava dret, coses dels nervis. Dutxa de rigor, vestir-me, vigilar que no em deixi res. Cop d’ull a les xarxes socials i resulta que tota la nit ha plogut, fa fresqueta i uns 40 corredors de les curses llargues ja han abandonat per problemes de temperatura (moltes hipotèrmies). Apa doncs, agafem el paravent i un buff!

Esmorzar amb la Di i la Roser, sandwitch, ou dur, cereals amb suc de taronja i cap a l’estació de “guaguas”. Ens plantem a la línea de sortida i encara falta una bona estona, visitem el WC, busquem el sol que és un bé molt preciat i comencem a escalfar, “el turmell Pol, el turmell” sento dintre el meu cap l’Enric i en Carles, recordant-me l’importància d’escalfar bé el meu punt dèbil.

Queden pocs minuts i estem ja al calaix de sortida, per variar, jo decideixo anar cap a davant (cap endarrere sempre hi ha temps!com sempre em diu en Waka!!). Les “nenes”, com anomeno a la Roser i la Di carinyosament, decideixen posar-se una mica més endarrere i a un lateral. Abraçades i petons de despedida, un cop i un altre! Mirades de complicitat i dient-nos uns als altres sense parlar “ànims que tu pots!!N’estic convençut!!” Gràcies noies, no us podeu imaginar l’energia que em vareu transmetre abans de sortir!!

Aplaudiments, crits, moviments per deixar el fred a la sortida i….compte enrere 3, 2, 1 ENDAVAAAAAANT! La cosa ja es mou, de seguida el camí s’estreny i anem un a un, al cap de pocs minuts ja estic corren casi en solitari, em passen, ara passo i anem fent. A les pujades la gent és lenta i penso que tinc que vigilar en no excedir-me. Però hi ha molta baixada i els meus punts forts sempre són cara amunt, així que tinc que aprofitar aquests moments!

És curiós doncs no porto rellotge (es va para just abans de marxar) i tinc poques referències de temps de pas, quilometratge i ritme. Tot són sensacions!! Sobre el Km10 una petita torçada de turmell i un fort dolor als quàdriceps em fan ballar una mica el cap, però dins meu penso….”això és l’escalfament Pol, ara és quan comença la FESTA!” Així que al primer avituallament, demano alguna cosa pel dolor, una noia de l’organització molt amablement em dona algo que ni tant sols miro què és. M’ho prenc, agafo aigua i a seguir, la gent va molt ràpid i per consegüent jo també! Aquí ja he trobat un noi que és de la zona i anem junts fins al Km38, ell m’ajuda amb els seus coneixements del terreny i jo l’estiro a les pujades!

A punt d’arribar al barranc de Tenoya m’avisa que vigili, que és fàcil fer-se mal i és lent de progressió. Al acostar-nos-hi m’ho recorda! Finalment era un torrent sec ple de còdols, on el màxim sofriment se’l van emportar els meus pobres peus que a dia d’avui encara se’n recenten. A pocs metres d’entrar al barranc ja veig al equip STARTER, format per l’Aina, la Natàlia i en Waka! Els hi faig un crit i ja tenim a la Natàlia i l’Aina cridant com 2 adolescent davant del seu ídol musical, que omple les cares de les seves carpetes escolars! Quin panorama més divertit!! Gràcies noies em vareu fer riure MOLT! Jo no tenia aigua i gairebé no m’havia pres res del què m’havien donat a l’avituallament pel dolor així que en Waka em segueix uns metres i em dona un ibuprofeno i la Natàlia m’intercanvia un bidó amb aigua! Sort d’aquesta petita ajuda i dels ànims! Seguim barranc avall fins a trobar una pujada d’asfalt que ens acostarà al segon avituallament. Un grupet que participaven a la cursa STARTER em diuen que devem ser els 8è i 9è respectivament. Jo penso que s’han confós, jo m’imagino que vaig entre els 75 primers, però tant endavant?no potser!!!

Arribats al 2n control, omplo aigua i un bon grapat de gominoles, bromes amb els organitzadors i m’ajuden a omplir el bidó i me’l carreguen a la ronyonera!! GRACIAS CHACHOS! I seguim cap a endavant!

Les cames ja comencem a fer de les seves, principis de rampes, però ara tinc que parar?? Si home penso! A la sortida del poble em trobo un noi que portava una pajara important el convido a gominoles i segueixo avançant gent, es nota ja el cansament!! Última pujada, plena de gent animant i cridant, quin bon ambient…quin calidesa desprènen aquesta bona gent!!

I ja comencem a baixar, el meu company d’aventures, es fot de cap, em giro per ajudar-lo, per sort tant sols és una rascada al colze, ell encara té forces per cremar l’últim cartutx, però les meves cames diuen que no es poden permetre el luxe de pujar de ritme durant 4km de baixada per asfalt. Així que el deixo marxar, al cap de pocs minuts veig un noi davant meu, aquest és el meu objectiu principal, el segon i molt important que ningú més passi davant meu. Així que ritme constant, alegre i conservador per tal de que cap rampa envaeixi el meu cos…

Ja tinc el mar en front, creu-ho la carretera, pujo sobre el passeig i una mica més de gas!! Ara ja està tot fet! Al enfilar la línia de meta noto com la pell se’m posa de gallina al dos braços, feia 4hores que somiava amb aquell moment, però en cap cas m’hauria imaginat que era el 11è participant que la creuava, encara no tenia aquesta dada. Foto de rigor, i em trobo al Fernando (director de cursa) “mur bieng mi niño! Has entrao mur bieng, no?” Me’l miro amb cara d’estrany i em comenta que estic entre els 20 primers!! Uauuuuu!!

Quan m’estava dutxant al hotel em truca el Waka i em veu neguitosa i emocionada em diu que ja han sortit les classificacions i que si no hi ha canvis pujo al podi de la meva categoria!!(acte seguit em diu, m'has fet plorar, cabró!!) El meu primer podi!! Això pinta molt bé.

Agrair el què he aconseguit a tots els que esteu a prop meu i sempre heu confiat en mi! Als que vareu venir, als que estàveu a casa patint, als que des de l’altre hemisferi m’has seguit i sempre m’has donat suport i ànims!

Felicitats a tots els AMFIBIS per ser finishers! I a l’organització per crear events amb tanta qualitat i humanitat!

GRAN TRANSGRANCANÀRIA!!