És possible que en una cursa, abans de comença, tots els participants ja han guanyat!!!!?? Benvinguts a la Trailwalker!!!!
L’ importància d'aquesta experiència era aconseguir el màxim de donacions possibles i gràcies a molta gent els Amfibis vam poder posar el nostre granet de sorra,mil gràcies a tots!!!!!
Aquesta experiència ha esta irrepetible en molts aspectes, com sempre, quan els Amfibis sortim de "marxa" ens fem notar i ens divertim d'allò més.
Aquesta vegada i des de la zona de "boxes" he viscut una cursa mooolt llarga però que s'ha m'ha passat volant!!
Fer d'assistència és molt diferent a corre, però va molt lligat,en cada punt anava pensant com si estigués corrent,que em faltaria,quin lloc aniria millor la carpa, samarreta llarga,malles, gorro de piscina....??? Després ho parlava amb els altres “Amfibis assistance” i després a preparar cada "xiringuito" de la millor manera possible fins i tot amb un toc "fashion" perquè els corredor@s estiguessin lo mes còmodes possible.
Durant tota la cursa anava tot molt bé,veia l'equip
molt fort mentalment i unit,l'equip d'assistència teníem sort en cada punt i ens podíem posar a llocs ben xulos i l'equipo de seguridad (dos gossets que també son amfibis) es portaven molt bé!!!
A partir del km 40 es començava a veure el desgast a les cares dels corredor@s però els somriures i el bon ambient era molt present en tots els amfibis.
Arriba la nit,la pluja, el fred i a l’interior de la furgoneta el comentari que ens repetíem per dintre i en tant en tant en veu alta era, "pobres com estan pillant"....des del km 60 ja veiem que la nit seria llarga i dura, per a tots els components de l'equip. Al km 70 la Diana ens comunica que no segueix,jo estava preparat amb malles per acompanyar una estona als amfibis en cursa i després de fer un besito i definir la Diana com lo que era "ets una campiona!!!” em vaig a posar darrere dels 3 perles i vinga !! 8km divertits,encara amb aigua i fred però amb bona companyia tot es passa de lujo!!
Després d'aquests 8km arribem al punt de control on es neutralitzar la cursa per culpa de uns "indiseables",ens canviem i torno a formar part de l'equip d'assistència. Els corredor@s es queden a dormir al punt de control i l'equip d'assistència i els perrillos anem a preparar la furgo perquè a primera hora els corredor@s ho tinguin tot apunt per acabar l'experiència de la millor manera possible.
Passen 2h i....- Waka,Waka!!! En Pol em crida, no tinc ni idea on estic, - Ràpid que sortim!!!! En Pol marxa a buscar la Helena i en Pau,li dic bon dia als assistance, comprovo que tot estigui apunt pels corredor@s. Es canvien, els hi donem ànims i agafem la furgo,ens queden uns 40min de camí fins a Rellinars,he de reconèixer que va ser molt dur, la furgo era una mica un drama després de la nit durilla i el cansament acumulat però al pensar amb els corredor@s i lo que estaven patint ens feien tenir millor cara i fer desaparèixer el cansament.
Arribem a Rellinars,muntem "xiringuito", faig un "tape" perquè el turmell aguanti els últims km i esperem ansiosos als corredor@s. Arriben cansats però amb una cara de satisfacció increïble,saben que estan a molt poc de la meta, això ja esta, queda res per creuar l'arribada tots plegats!!! Mengen una mica i ens posem en marxa per fer l'últim tram plegats, en Pau,Pol,Helena i jo.
Lo millor del tram son les vistes que teníem de Montserrat,tot i que estaven "tocats" el ritme va ser bo i era admirable el bon humor que tenien els nostres corredor@s.
Arribem a Monistrol i primeres cares de la gent del poble, somriures i cares de satisfacció,comentaris del que farem al arribar....ens queden 150m per arribar a la meta, la ultima pujadeta i arribarem al pàrquing del cremallera i.....sorpresa!!!! L'equip d’assistència va moure fils i va aconseguir que TV3 ens gravessin arribant i entrant a meta!!!!
Abans de arribar a meta ens trobem tots els amfibis i decidim espontàniament que entrarem els 7 components agafats de la mà a meta,la creuem,abraçades,petons,tocs al cul i més abraçades, als corredors els hi donen la medalla,fotos tots plegats i entrevista de TV3 i de l'organització....baixem com herois i cap a la furgo....
Una vegada a dins la furgoneta i amb l'olor de 2 dies de festival esportiu tornem cap al Vallès per arruïnar a un bufet lliure de Granollers,unes 200 persones van conèixer els amfibis amb gana!!
Per acabar la crònica haig de dir que aquestes experiències són molt difícils de dir que s'han acabat de manera que millor dir que ens veiem a la propera edició amb més donacions, més anècdotes i molts entrepans de Nutella!!!!
Com dèiem al facebook i twitter de l'equip al llarg de la cursa.....” seguiremos informando!!!!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada